Avui m'he plantejat si la sinceritat és intrínsecament bona. Si qualcú ens demana l'opinió i sabem que la nostra resposta els pot ferir, hem de dir la veritat o hem de recórrer a una mentida pietosa. Puc presumir, dins uns límits, és clar, de no ser gaire mentidera, i abans de dir una mentida m'estim més callar. Però la veritat també pot ferir i de vegades és innecessària, no se'ns ha demanat la nostra opinió i sinó l'haguéssim donada no hagués passat res, però ara que ja ho hem fet, hem errat. Més valdria haver callat. Ens hem ficat on no ens demanaven. I ara ens sap greu, però ja està fet. És bo ser sempre sincer? Tenc dubtes, la veritat és pot girar contra nosaltres.
Jo crec que depèn de què mos hi jugam dient una veritat. Vull dir, potser hi ha veritats que no calen i també és cert que si sempre anam dient les coses a la cara un dia mos trobarem amb menys gent al nostre voltant. Crec que les petites coses s'han de deixar passar i és a les grans, les situacions greus i importants quan potser mos hem de plantejar si ser sincers o no. Jo ho sóc de sincera, o almenys ho procur, però a vegades més val callar...
ResponderEliminarUna abraçada! ;)
Dilema difícil!!!
ResponderEliminardevegades una petita mentida pot fer més feliços els altres i llavors, clar, el dilema ja està servit!!