La dona justa
Sándor Márai
480 pàgines
Traducció d'Eloi Castelló Gasol i Anna Soler Horta
Tres monòlegs, tres punts de vista per explicar la mateixa història: la relació entre un home, la seva dona i una empleada. Cada part està narrada per un dels protagonistes i al final se'ns permet fer-nos una idea més o manco completa del succeït, encara que no és fàcil arribar a entendre-ho, ja que sembla que tots tres cerquen un impossible.
L'home, el perfecte burgés, vol mantenir l'essència de la burgesia i a la vegada rompre amb la pressió que suposa ser model de tot un grup i d'una cultura; l'esposa desitja l'amor incondicional del seu home i la serventa una vengança de classe i/o un ascens social.
Molts de temes i molts de sentiments, i malgrat li reconec una maestria a l'hora de plasmar-los per escrit, per mi s'ha fet una mica llarga i no acab de trobar-li el punt de connexió o de comprensió que cercava.
