La casa de Riverton

La casa de Riverton

Kate Morton
Traducción de David Fernández Jiménez

Otro libro que llega a mí sin buscarlo. Una novela que no molesta, que entretiene. La historia es la de una anciana a las puertas de la muerte que rememora los años de su juventud. Ella era una doncella en una mansión inglesa durante la Primera Guerra Mundial y parte de los años 20. La familia propietaria estaba llena de odios, rencores y secretos. Matrimonios, muertes, hijos ilegítimos. Un acontecimiento desencadenará el final de todo. 

Puede parecer muy interesante, pero no lo es ni la mitad que El jardín olvidado y carece de la originalidad de este, las situaciones son previsibles y los personajes sin matices, pero lo dicho, no molesta y sirve para pasar el rato. 

El discurso vacío

El discurso vacío
Mario Levrero
176 páginas

Llegó a mí recomendado y regalado por la Gran Lectora. A ella le gustó mucho. ¿A mí? Pues no sé. Después de leerlo todavía no entiendo nada de este libro. El libro comienza como un ejercicio de caligrafía donde el autor nos va relatando lo que escribe, la frecuencia y la disciplina con la cual lo hace, todo ello para provocar un cambio de conducta; continua con un discurso a modo de diario, escribe lo que pasa por su cabeza en ese momento, nos cuenta anécdotas sobre su perro, su esposa, una mudanza, el ruido que impide el acto de la escritura,... Desnuda su yo, pero realmente no cuenta nada o nada que a mí me interese. 

La infermera tunisiana

La infermera tunisiana
Carles McCragh i Prujà
98 pàgines

Un amic em va dir: “acab de llegir un llibre que de segur que t’agradarà.” Perill!, darrerament aquesta frase l’escolt amb una certa freqüència i no sempre m’agrada el que em recomanen. Però com era una novel·la curta m’hi vaig capficar. I m’ha agradat, i molt.

L’autor ens conta la història d’un enamorament entre un comerciant d’espècies finlandès i una infermera tunisiana. Ell pateix un fort mal d’esquena que no l’abandona des de fa anys i un amic li recomana els massatges de la seva germana. Ella l’accepta com a pacient amb la condició que no es vegin les cares fins que ell estigui curat. S’enamoren l’un de l’altre per les veus i per les històries que es conten, les del deserti la mediterrània i les dels pols i el sol de mitjanit, dos móns allunyats però no tan distints.

Una història preciosa, dolça, calmada, sense precipitacions, plena de lirisme que et deixa amb molta pau interior.

Dos dies a Barcelona

Dos dies a Barcelona
Caterina Cortès
88 pàgines

Caterina Cortés és una jove mallorquina que conec només virtualment pel seu blog No em diguis que és un somni, que em serveix per descubrir llibres, pel·lícules i música, i encara que de vegades no coincidim en els gustos d’altres si que ho feim i és aquesta diversitat el que m’agrada. Fa uns mesos na Caterina ens va sorprendre (supòs que als que la coneixen bé no tant) amb la publicació de la seva primera novel·la.

Aquesta ens conta la historia d’un cap de semana d’una mallorquina a Barcelona, cercant el seu camí i el que trova és un músic de carrer català del que s’enamora. Malgrat la novel·la és previsible en alguns passatges, transpira l’amor de l’autora per la llengua catalana, per Barcelona i per Mallorca (alguns aspectes són autobiogràfics) i només per això ja ho paga.

Reflexiones de supervivencia espiritual

Hoy me he encontrado por la calle a un conocido y después de los saludos de rigor y del ¿Cómo va todo? Hemos hablado un poco de la situación de cambio que vivimos en la actualidad. De la agradable conversación extraigo dos reflexiones:

-No hemos de caer en el peligro que muchos ya advertían de centrar todo en la visión economicista del mundo. La economía es solo una de las patas de la mesa, aunque tendemos a creer que es la única.

Me permito aquí incluir la definición de humanismo recogida por el diccionario de la RAE:

1. Cultivo o conocimiento de las letras humanas.

2. Movimiento renacentista que propugna el retorno a la cultura grecolatina como medio de restaurar los valores humanos.

3. Doctrina o actitud vital basada en una concepción integradora de los valores humanos.

(Cualquiera es válida)

 -No hay que perder las ganas de reír.

Les veus del Pamano

Les veus del Pamano
Jaume Cabré
624 pàgines

Excel·lent. És com es pot definir la novel·la d’en Jaume Cabré. Una historia que t’atrapa des de les primeres línies, una prosa molt rica, uns personatges complexos com la vida i molt ben construïts.

És un llibre llarg, on l’autor mescla present i passat, dóna bots cap endavant i cap enrera, inclús mescla diàlegs de diferents personatges, però en cap moments et perds.

Ens conta la història d’un poble del Pirineu des de la Guerra Civil fins l’actualitat, totes les històries d’amor i odi que es produïren a partir d’aquesta i les diferències socials i polítiques que marcaren la convivència durant vàries generacions.

En un principi pot semblar que el personatge que lliga tota la història és el mestre Fontelles, arribat al poble i obligat a fer de falangista i de maqui a la vegada, però des del meu punt de vista el personatge principal és la senyora Elisenda, la que sobreviu als personatges i la que des de la seva posició privilegiada fa i desfà molts dels episodis de les seves vides.

TV3 va emetre una minisèrie de dos episodis. 

La sonrisa de las mujeres

La sonrisa de las mujeres
Nicolas Barreau
272 páginas
Traducción de Carmen Bas Álvarez

Es frecuente que en una cena de amigas algún libro circule entre nosotras. En la última una devolvía un libro a otra y en aquel momento yo estaba por allí y me lo ofrecieron, no sin antes advertirme de que no era gran cosa. Y efectivamente no es gran cosa.

Chico conoce chica por casualidad, chico miente a la chica para conseguir su amor, chica se enfada con chico porque se siente engañada y...

Eso sí, todo en el marco de un París luminoso, lleno de cocina francesa, abrigos rojos y manteles de cuadros rojos y blancos, editores, escritores, propietarias de restaurantes encantadores, ...

El eslogan de la editorial reza: Este libro te hará feliz. La verdad, me parece algo pretencioso.