Canibalisme als vagons i altres relats breus

Canibalisme als vagons i altres relats breus
Mark Twain
160 pàgines

Traducció de Marta Milian i Ariño

En aquest tipus de llibres on es recullen relats curts, normalment es dóna una desigualtat de nivell entre les diferents històries, però no ha estat així en aquest cas. Vuit narracions sorprenents, originals i amb un toc d’humor. Molt divertida i una mica cruel  El malaurat promès d'Aurèlia sobre unes noces que no se celebren per la mala sort del promès; l’esgarrifadora historia que dóna títol al llibre o l'extraordinària la de La Venus Capitolina, on exposa l’esnobisme en el món de l’art, són alguns dels exemples.

Twain no s’autocensura, tracta els temes amb absoluta llibertat i s’agraeix. No sé quina difusió degueren tenir els relats en el moment de ser escrits, però segur que sorprendrien al lector del segle passat o del XIX igual que a l’actual.

Per cert,  aquesta col·lecció és bilingüe i amb bona edició, les pàgines impars en la llengua original i les pars en català, el que permet anar comparant i aprenent. 

¡Melisande! ¿Qué son los sueños?

¡Melisande! ¿Qué son los sueños?

Hillel Hankin

264 páginas

Traducción de Vanesa Casanova 

Tras haber leído muchas críticas positivas, me autoregalé esta novela el Día del Libro. Había leído que era una historia de amor, pero no fue lo que me esperaba, lo cual no significa que no me gustara.

 La obra me ha sorprendido gratamente. Está narrada en primera persona, por uno de los protagonistas de la historia de amor, pero no se dirige al lector, sino a su pareja, con una finalidad que no desvelaré. Va contando los devenires desde los años de instituto, hasta un final en la mediana edad de los personajes, abierto. Es una historia que podría ser real, cotidiana, con alegrías, traiciones, desengaños, en definitiva los altibajos de cualquier pareja, pero con un amor muy profundo.

Es un libro que se sale de lo convencional, pero una historia bonita y nada azucarada.

Pese a su trayectoria como ensayista, crítico y traductor, esta es la ópera prima en la ficción de Hankin que tenía 73 años cuando se publicó. 

La volta al món amb la tieta Mame

La volta al món amb la tieta Mame

Patrick Dennis

352 pàgines

Traducció de Dolors Udina

El motiu que em va impulsar a comprar i llegir el llibre va ser la bona estona i els somriures que em va proporcionar la primer part La tieta Mame . Per desgracia, aquesta segona part m’ha decebut i avorrit.

Aquí el nin protagonista ja ha crescut i és un jove que veu totes les extravagàncies de la seva tia com les veu el lector, però no fa res per aturar-les, tal volta perquè la tieta Mame no és pot aturar. La tia i el nebot viatgen per Europa, Àfrica i Àsia i es van repetint episodis absurds  en els que la Mame hi participa intentant integrar-se en la realitat dels ambients que l’envolten, inclús amb major interès que els  mateixos habitants dels llocs que visita.

L’autor no se censura al criticar el comunisme soviètic, la suposada elit americana a les colònies europees, els filonazis o els costums britànics.

Malgrat tot, m’ha costat acabar-lo, perquè les meves expectatives pel llistó deixat per la primera part no s’han vist satisfetes. 

Sant Jordi 2014

Vist a Lecturimatges

Il·lustració de Monica Barengo

A gaudir!

La trama matrimonial

La trama matrimonial

Jeffrey Eugenides

512 pàgines

Traducció d'Emili Olcina

Darrers dies d'universitat, Madeleine enamorada de Leonard i estimada per Mitchell, plena de dubtes sobre el seu futur, i amb certa pressió per part de la seva família. En Leonard és maníac depressiu i en Mitchell cerca explicacions en les diferents religions viatjant per Europa i arribant a la Índia.  

Els personatges són una mica freds, a mi m'ha costat empatitzar amb na Madeleine i no acab d'entendre el seu enamorament d'En Leonard, ja ho diuen que l'amor és ceg. 

I vas llegint a l'espera que les coses s'aclareixin una mica, perquè les relacions dins d'aquest triangle i dels personatges amb ells mateixos són confuses i no semblen avançar, però al final ho fan, prenen un camí, tots tres veuen no cap on aniran, però sí cap on no aniran. 

L'única objecció per mi, ja que sembla que a altres lectors els ha entusiasmat, és que has d'acceptar els personatges tal i com són, sense qüestionar-los. 

Vaig acostar-me a la novel·la per una entrada molt entusiasta a L'Espolsada llibres, a mi no m'ha desagradat, però no la recomanaria tan encoratjadorament. M'han parlat molt be de Middlesex, hauré de veure si m'agrada una mica més. 

Butcher's Crossing

Butcher's Crossing

John Williams

360 páginas

Traduccion de Luis Murillo Fort

Atraída por la maravilla de Stoner pido esta novela en la lista de deseos de Navidad. No es Stoner, pero en algunos aspectos me la recuerda. El ensalzamiento de la normalidad, de la introspección, del discurrir del tiempo sin apresurarse. El libro se publicita como un western, tal vez porque se localiza en el Oeste americano, en aquellos pueblos surgidos alrededor de una actividad económica, aquí la venta de pieles, pero por otra parte, no hay enfrentamiento entre hombres, no hay victoria del honor y la justicia, ni premio para el héroe como en el western. Estamos en el siglo XIX, un joven universitario de Boston se desplaza al Oeste en busca de nuevas experiencias y de una salida a lo preestablecido pero sin grandes pretensiones ni objetivos. Allí conoce a un cazador de búfalos y junto a este y dos hombres más pasará un invierno cazando animales para vender las pieles. La naturaleza y los animales llenan la historia, se imbrincan con las experiencias y la evolución de los personajes dictando su forma de actuar. A la vuelta nada será igual, ni él, ni el pueblo, Butcher's Crossing, ni el futuro. 

Para mí, Williams tiene la gran virtud de contar historias de la normalidad con una sencillez brutal convirtiéndolas a la vez en extraordinarias.

La hija de Robert Poste

La hija de Robert Poste
Stella Gibbons
368 páginas
Traducción de José C. Vales

Una joven británica de finales del primer cuarto del siglo XX queda huérfana y decide ir a vivir al campo con unos parientes lejanos, un tanto huraños y asociales y dominados por una matriarca. Ella se dedicará a solucionar problemas, a emparejar a algunos de sus primos, a enviar lejos a otros. Salvando las distancias me ha recordado en parte a Emma de Jane Austen, por esa necesidad de solucionar la vida de los demás para no aburrirse.  El transcurso de la trama es bastante previsible, a medida que avanzan las páginas todo sucede según lo que el lector espera. 

Más que el argumento, desde mi punto de vista,  es la intención satírica y humorística de la autora con respecto a esos tipos sociales superficiales y a la vez inocentes, lo que destaca en el libro. Pero no es una obra fácil de recomendar, más que a aquellos que tienen debilidad por el british style. 

Me gustaría hacer mención a la labor del traductor, ya que la autora parodió en algunos pasajes el recargado estilo de algunos autores de su época y hubiera sido difícil apreciarlo de no ser gracias al esmero de la traducción.