domingo, 18 de julio de 2010

De què parlo quan parlo de córrer

De què parlo quan parlo de córrer
Haruki Murakami
Traducció d'Albert Nolla Cabellos
150 pàgines.


La veritat és que fa un temps va llegit Kafka a la platja i després d'una primera meitat que vaig devorar, la segona meitat em va costar pena, però aquest llibre a mig camí entre les memòries i l'assaig, ha estat un agradable entreteniment. No és tracta d'un llibre sobre esports ni esportistes. Murakami reflexiona sobre el que ha suposat el fet de córrer per la seva vida i per les seves novel·les. Córrer és una opció de vida, un ordre, una forma de passar les estacions, simbolitza la metàfora de com ell s'enfronta als problemes i es marca objectius, de com treballa. L'autor utilitza l'esport per alliberar-se o minvar el mal de les crítiques o del que no li agrada, per acceptar el pas del temps. A més és una forma de retrobar-se amb la soletat que ha marcat gran part de la seva vida i és una forma de superació personal. El llibre transmet gran serenitat i defensa el valor de l'afany de superació i el treball a mig i llarg termini per aconseguir triomfs personals, cosa que és d'agrair en una època en que tot és immediatesa i triomfs mediàtics.

4 comentarios:

caterina dijo...

M'encanta Murakami tot i que "Kafka a la platja" el tenc al meu muntet de llibres pendents de llegir a la meva habitació. Aquest no l'he llegit però sé que tard o d'hora ho faré. El posen molt bé les crítiques i els lectors, a l'igual que tu en aquest post :)

Xicarandana dijo...

Doncs, a córrer s'ha dit...!!!

Anónimo dijo...

Hola, som na Glòria. Jo m'he llegit "Sputnik, mi amor" i en aquests moments estic amb "Tokyo Blues". En general, m'agrada, perquè ja de per si, la cultura i costums japonesos m'atreuen bastant, però trob que, a vegades, hi ha passatges que se fan avorrits. Aquests dos que comentau: el del post i el del Kafka, els tenc pendents. Gràcies per la informació, i que acabis de passar bé el teu sant.

s de simón dijo...

Acab de llegir aquest llibre. Algú m'ho va regalar, segurament influït per aquest blog. És un llibre molt agradable de llegir, com seria anar a fer una cursa molt suau per camins de terra amb fulles caigudes dels arbres un horabaixa de tardor. De seguida connectes amb la primera persona que és qui escriu. Un home molt peculiar i alhora molt humà és aquest corredor i escriptor. Et contagia la passió en que fa les coses, la disciplina que hi posa. Es una manera no gaire occidental de veure la vida. És com un viatge a l’interior dels entrenaments físics d’aquest escriptor, des d’on es reflexa l’interior emocional que es manté una mica arrecerat. Escriu d’una manera molt propera, molt personal. És molt curiós la seva maduració com a persona i com a escriptor lligada inexorablement al seu tarannà de corredor de llargues distàncies. Et fan ganes de sortir a córrer 40 kilòmetres o posar-te a escriure un llibre titulat “Son Servera Blues”. Molt recomanable.