sábado, 19 de marzo de 2011

Cada siete olas



Cada siete olas
Daniel Glattauer
280 páginas
Traducción de Macarena González


Lo confieso, he pecado. He caído de nuevo en la trampa, después de criticar negativamente la primera parte, Contra el viento del norte, he leído la segunda. Quería saber cómo acabaría la historia entre Leo y Emmi, aunque en el fondo ya lo sabía, pero quería leerlo. Los personajes se reencuentran virtualmente tras una pausa de varios meses y comienza de nuevo el cortejo, un paso hacia delante, un paso hacia atrás. Se devora rápido y se digiere rápido. Lo reconozco, el tiempo pasa volando mientras se lee. (Pese a que ella me resulta algo repelente.)

viernes, 11 de marzo de 2011

De com un petit fet et pot alegrar el dia

Ahir vaig rebre un correu anunciant-me que era la guanyadora d’un passi anual per anar al cinema totalment gratis. El correu estava a la meva safata de correu no desitjat, i semblava d’aquells que fan publicitat, que et fan entrar a webs o enviar sms per entrar en un sorteig, però vaig reconèixer el remitent i el vaig obrir. Era cert, vaig participar en un concurs sobre els Oscars, havies d’encertar, sinó record malament, els guanyadors de deu categories i vaig encertar. I després entre tots els encertants, vuit, un sorteig per guanyar el premi. Doble sort. La veritat és que m’ha fet molta gràcia i il•lusió, que no em ve gens malament en una temporadeta pessimista que duc. Ara, a gaudir-ho.

martes, 1 de marzo de 2011

Massa felicitat





Massa felicitat
Alice Munro
314 pàgines
Traducció de Dolors Udina

Regal de Nadal a petició meva, empesa per la lectura de ressenyes i critiques positives. La veritat és que és un llibre molt bo. Sembla una forma simple de definir-lo, però és tal qual, bo. Hi trobam deu contes, casi tots protagonitzats per dones. El llibre s’inicia amb el relat titulat "Dimensions", on una mare tracta de superar l’assassinat dels seus tres fills per la seva parella. Amb aquest començament de llibre tan impactant i sacsejador, una pensa que tot el que vendrà darrera no pot mantenir el nivell. I si bé és cert que els altres relats no són tan obertament esquinçadors, sí que es pot dir que són més subtils, però no per això menys interessants i atraients, com pot ser-ho l'anomenat "Joc de nenes", sobre la relació de dues nenes amb una disminuïda psìquica o el que dóna títol al llibre sobre la matemàtica Sofia Kovalevski, professora universitària en un món d'homes. Alice Munro té la capacitat d’aconseguir que el lector es submergeixi totalment en la historia, i al manco en el meu cas, s’oblidi de que es tracta d’un relat i no d’una novel•la, i malgrat això, no vaig tenir la sensació en cap moment de necessitar allargar les històries. Tenen la mida justa.