domingo, 28 de marzo de 2010

Jardí vora el mar

Sis capítols, un per cada estiu que una família benestant de Barcelona passa a una casa a la costa amb un jardí que dóna el títol a la novel·la. El narrador és el jardiner de la família, però no és un narrador omniscient, sinó que ens conta només el que ell va viure, va sentir o li van explicar, no tot el que va succeir. De fet en cap moment de la novel·la saben el que passà a la casa de manera directa, sinó el que els altres membres del servei li conten al jardiner. Des del seu punt de vista coneixerem les vivències dels criats, dels senyors i dels veïnats, un grapat de vides infelices que amaguen destins tràgics, amors frustrats o matrimonis de conveniència. Com sempre les novel·les de Mercè Rodoreda estan plenes de malenconia i deixen un regust de tristor. No obstant és un llibre molt fàcil de llegir amb un lleguatge planer que ens acosta als personatges sense dificultad. Molt recomanable

3 comentarios:

caterina dijo...

A mi llegir Rodoreda sempre me fa certa mandra perquè la trob bastant depriment. Malgrat que no sigui de les meves escriptores predilectes sí estic d'acord en que és una de les més grans de la literatura catalana. Bon post perquè, tot i els meus prejudicis vers ella, m'han entrat ganes de llegir la novel·la :)

Gràcies per haver-te passat pel meu blog ;)

L'Espolsada llibres dijo...

És una novel·la excel·lent. Rodoreda és gran, molt.

Aineta dijo...

Aquesta novel·la la vaig descobrir gràcies a L'Espolsada!