Avui m'he plantejat si la sinceritat és intrínsecament bona. Si qualcú ens demana l'opinió i sabem que la nostra resposta els pot ferir, hem de dir la veritat o hem de recórrer a una mentida pietosa. Puc presumir, dins uns límits, és clar, de no ser gaire mentidera, i abans de dir una mentida m'estim més callar. Però la veritat també pot ferir i de vegades és innecessària, no se'ns ha demanat la nostra opinió i sinó l'haguéssim donada no hagués passat res, però ara que ja ho hem fet, hem errat. Més valdria haver callat. Ens hem ficat on no ens demanaven. I ara ens sap greu, però ja està fet. És bo ser sempre sincer? Tenc dubtes, la veritat és pot girar contra nosaltres.
2 comentarios:
Jo crec que depèn de què mos hi jugam dient una veritat. Vull dir, potser hi ha veritats que no calen i també és cert que si sempre anam dient les coses a la cara un dia mos trobarem amb menys gent al nostre voltant. Crec que les petites coses s'han de deixar passar i és a les grans, les situacions greus i importants quan potser mos hem de plantejar si ser sincers o no. Jo ho sóc de sincera, o almenys ho procur, però a vegades més val callar...
Una abraçada! ;)
Dilema difícil!!!
devegades una petita mentida pot fer més feliços els altres i llavors, clar, el dilema ja està servit!!
Publicar un comentario