Sobre llibres electrònics

Amb un poc de retard he llegit el Pregó de l’escriptor Miquel Rayó per a la Fira del llibre antic i d’ocasió 2010 i entre d’altres coses diu el següent en relació als llibres electrònics:

“…Amics , amigues: tota la meva biblioteca cap, sencera i multiplicada, dins una tarja minúscula de memòria. «No és el mateix!», escolto entre vosaltres l’afirmació rotunda. Un llibre és un llibre (i pot ser una meravella o un bé molt estimat) i una tarja de plàstic és una tarja de plàstic. Des de fa temps decanto dos conceptes: el del objecte del «llibre» i el del procés «lectura». Els humans llegim des de fa molts milers d’anys, un dels suports que usam per fer-ho, el llibre tal com el coneixem avui, de paper imprès amb tinta, té poc més o menys cinc-cents anys−si descomptam l’origen mil•lenari de la impressió. En fa poc més de cent que fou posat massivament a l’abast en edicions populars, rústegues i de butxaca...”

“Des de fa temps sé−sabem− que sovint trobes allò que vols llegir a les biblioteques públiques –massa oblidades pels redactors de pressupostos oficials−, i des de fa molt poc sé –sabem i en recelam− que ara es troba gairebé tot , i amb facilitat escarrufadora, a la biblioteca oberta i infinita , i alhora temible i abismal, que és a la Xarxa. Quants de nosaltres férem al seu moment rebuig públic dels ordinadors i dels mòbils, convertits ara en eines imprescindibles del treball i en elements inevitables del lleure i de les relacions socials? No vull cometre el mateix error de pura ignorància i d’estúpid petulant: els llibres digitals són aquí. Si us llegís aquest pregó en la pantalla d’un e-reader –lector de llibres digitals−, percebríeu alguna diferència? Som individus obligats a transitar del món analògic al digital. Del paper i la tinta al codi binari i al lector electrònic. L’excursió no es fàcil. No hi ha mapes. Som exploradors, condició humana d’indiscutible privilegi i de risc. La condició humana essencial. Divago. Disculpau-me. He volgut assenyalar, però no disseccionar, el conflicte que ens causa el contrast entre els novíssims suports per a la lectura i allò que, en el fons, ens convoca avui: la passió i la nostàlgia que ens provoquen els llibres, en aquest cas els llibres antics i d’ocasió.”

Realment tot és una qüestió de nostàlgia, ja què, com ben bé diu Miquel Rayó el prioritari és la lectura i els que accediran als llibres electrònics seran únicament lectors habituals. No crec que els que no llegeixen amb freqüència ho facin perquè tenguin un aparell que contengui centenars de títols i que permeti transportar-los d’un costat a l’altre amb facilitat.