lunes, 19 de abril de 2010

Sobre llibres electrònics

Amb un poc de retard he llegit el Pregó de l’escriptor Miquel Rayó per a la Fira del llibre antic i d’ocasió 2010 i entre d’altres coses diu el següent en relació als llibres electrònics:

“…Amics , amigues: tota la meva biblioteca cap, sencera i multiplicada, dins una tarja minúscula de memòria. «No és el mateix!», escolto entre vosaltres l’afirmació rotunda. Un llibre és un llibre (i pot ser una meravella o un bé molt estimat) i una tarja de plàstic és una tarja de plàstic. Des de fa temps decanto dos conceptes: el del objecte del «llibre» i el del procés «lectura». Els humans llegim des de fa molts milers d’anys, un dels suports que usam per fer-ho, el llibre tal com el coneixem avui, de paper imprès amb tinta, té poc més o menys cinc-cents anys−si descomptam l’origen mil•lenari de la impressió. En fa poc més de cent que fou posat massivament a l’abast en edicions populars, rústegues i de butxaca...”

“Des de fa temps sé−sabem− que sovint trobes allò que vols llegir a les biblioteques públiques –massa oblidades pels redactors de pressupostos oficials−, i des de fa molt poc sé –sabem i en recelam− que ara es troba gairebé tot , i amb facilitat escarrufadora, a la biblioteca oberta i infinita , i alhora temible i abismal, que és a la Xarxa. Quants de nosaltres férem al seu moment rebuig públic dels ordinadors i dels mòbils, convertits ara en eines imprescindibles del treball i en elements inevitables del lleure i de les relacions socials? No vull cometre el mateix error de pura ignorància i d’estúpid petulant: els llibres digitals són aquí. Si us llegís aquest pregó en la pantalla d’un e-reader –lector de llibres digitals−, percebríeu alguna diferència? Som individus obligats a transitar del món analògic al digital. Del paper i la tinta al codi binari i al lector electrònic. L’excursió no es fàcil. No hi ha mapes. Som exploradors, condició humana d’indiscutible privilegi i de risc. La condició humana essencial. Divago. Disculpau-me. He volgut assenyalar, però no disseccionar, el conflicte que ens causa el contrast entre els novíssims suports per a la lectura i allò que, en el fons, ens convoca avui: la passió i la nostàlgia que ens provoquen els llibres, en aquest cas els llibres antics i d’ocasió.”

Realment tot és una qüestió de nostàlgia, ja què, com ben bé diu Miquel Rayó el prioritari és la lectura i els que accediran als llibres electrònics seran únicament lectors habituals. No crec que els que no llegeixen amb freqüència ho facin perquè tenguin un aparell que contengui centenars de títols i que permeti transportar-los d’un costat a l’altre amb facilitat.


4 comentarios:

Mireia dijo...

Sé que el futur està clar...= EL LLIBRE ELECTRNIC, però a mi em costa d'acceptar, on hi hagi l'olor de paper que es tregui qualsevol altra cosa!!

Aineta dijo...

A mi també em passa, només que em vull anar mentalitzant...

Susana dijo...

No hay que ser catastrofista... el libro electrónico ya forma parte de nuestro presente y sería absurdo renunciar a él y a sus ventajas. Pero no por ello va a desaparecer el soporte en papel. Pienso que los dos tipos de libros son absolutamente compatibles y que los lectores vamos a ganar en accesibilidad a algunos temas (por ejemplo, libros de divulgación, o ediciones en otros idiomas) y que al mismo tiempo seguiremos comprando en papel una edición de un libro de la que nos enamoremos al entrar en una librería. Así que cero nostalgia.

caterina dijo...

Els llibres electrònics poden servir molt bé pel tema escolar, perquè els alumnes puguin realitzar certs exercicis a l'aparell, per poder arxivar certs llibres (quins?, ja ho hauriem de decidir noltros)i com a enciclopedia en el sentit de clicar sobre el nom de l'autor del llibre que llegim i obtenir informació, etc. Però jo seguesc preferint el paper, de lluny, encara que als meus estants ja no hi caben més llibres :)