lunes, 26 de abril de 2010

Balzac i la petita modista xinesa


Un article sobre llibres que en el seu argument parlen de llibres va fer que em compràs aquesta novel·la de Dai Sijie. Què voleu que us digui? És com aquelles pel·lícules que entretenen mentre les veus, que no ofenen, però vistes i oblidades. Doncs amb Balzac i la petita modista xinesa igual. Dos joves que són enviats al camp per a la seva reeducació durant el període de govern maoista, descobreixen que un tercer està en possessió d’una maleta plena de llibres de literatura occidental prohibida, i es convertirà en l’objecte dels seus desitjos. A més coneixen una modista que detonarà el despertar de l’adolescència a l’edat adulta. En resum, un argument molt típic i amb la sensació de que ja ens ho han contat anteriorment.

martes, 20 de abril de 2010

Retrato de una dama


La novela llegó a mis manos como regalo de Reyes. Es lo primero que he leído de Henry James, pese a que tengo otro título que desde hace años que espera en mi estantería de pendientes. Pero animada por quien me lo regaló, que ya lo había leído y le había entusiasmado, empecé éste. La historia de Isabel Archer, americana que viaja a Inglaterra acompañando a su tía, con ansias de conocer mundo y experimentar cosas nuevas. Mujer de personalidad atrayente para todos los que la rodean, recibe algunas proposiciones de matrimonio, pero se niega a encadenarse, porque ello cercenaría sus ansias de libertad y conocimiento. Pero no podrá escapar a los convencionalismos de la época, pese a que ya emite algunas señales de modernidad en su comportamiento.
Los personajes secundarios que rodean a la protagonista están muy bien definidos y me ha resultado fácil simpatizar con algunos o entender su comportamiento, tanto con los “malos” como Madame Merle, como con los “buenos”, como por ejemplo el encantador Ralph Touchett o la exasperante estadounidense Henrietta Stackpole. La protagonista me produce compasión, pero también ganas de gritarle ¡Venga, rompe con todo! Pese a que Henry James describe a la perfección sus pensamientos y su sentir, a veces cuesta desde la perpectiva del siglo XXI ponerse en el lugar de Isabel. Demasiado pura, ninguna fisura, al menos en apariencia, entregada y demasiado consecuente con sus actos. Y cuando crees que por fin se ha liberado… De todas formas la novela me ha gustado, me costó algo al principio, pero después no pude parar. La historia me ha recordado las películas de James Ivory y esa contraposición de estadounidenses y británicos, el deseo de culturizarse visitando Italia, el vivir sin prisas y sólo atendiendo a los compromisos sociales. (Supongo que si hubiese leído antes a Henry James las películas me hubiesen recordado las novelas.) También hay un paralelismo con la vida del autor, norteamericano que vivió muchos años en Inglaterra.

lunes, 19 de abril de 2010

Sobre llibres electrònics

Amb un poc de retard he llegit el Pregó de l’escriptor Miquel Rayó per a la Fira del llibre antic i d’ocasió 2010 i entre d’altres coses diu el següent en relació als llibres electrònics:

“…Amics , amigues: tota la meva biblioteca cap, sencera i multiplicada, dins una tarja minúscula de memòria. «No és el mateix!», escolto entre vosaltres l’afirmació rotunda. Un llibre és un llibre (i pot ser una meravella o un bé molt estimat) i una tarja de plàstic és una tarja de plàstic. Des de fa temps decanto dos conceptes: el del objecte del «llibre» i el del procés «lectura». Els humans llegim des de fa molts milers d’anys, un dels suports que usam per fer-ho, el llibre tal com el coneixem avui, de paper imprès amb tinta, té poc més o menys cinc-cents anys−si descomptam l’origen mil•lenari de la impressió. En fa poc més de cent que fou posat massivament a l’abast en edicions populars, rústegues i de butxaca...”

“Des de fa temps sé−sabem− que sovint trobes allò que vols llegir a les biblioteques públiques –massa oblidades pels redactors de pressupostos oficials−, i des de fa molt poc sé –sabem i en recelam− que ara es troba gairebé tot , i amb facilitat escarrufadora, a la biblioteca oberta i infinita , i alhora temible i abismal, que és a la Xarxa. Quants de nosaltres férem al seu moment rebuig públic dels ordinadors i dels mòbils, convertits ara en eines imprescindibles del treball i en elements inevitables del lleure i de les relacions socials? No vull cometre el mateix error de pura ignorància i d’estúpid petulant: els llibres digitals són aquí. Si us llegís aquest pregó en la pantalla d’un e-reader –lector de llibres digitals−, percebríeu alguna diferència? Som individus obligats a transitar del món analògic al digital. Del paper i la tinta al codi binari i al lector electrònic. L’excursió no es fàcil. No hi ha mapes. Som exploradors, condició humana d’indiscutible privilegi i de risc. La condició humana essencial. Divago. Disculpau-me. He volgut assenyalar, però no disseccionar, el conflicte que ens causa el contrast entre els novíssims suports per a la lectura i allò que, en el fons, ens convoca avui: la passió i la nostàlgia que ens provoquen els llibres, en aquest cas els llibres antics i d’ocasió.”

Realment tot és una qüestió de nostàlgia, ja què, com ben bé diu Miquel Rayó el prioritari és la lectura i els que accediran als llibres electrònics seran únicament lectors habituals. No crec que els que no llegeixen amb freqüència ho facin perquè tenguin un aparell que contengui centenars de títols i que permeti transportar-los d’un costat a l’altre amb facilitat.


viernes, 16 de abril de 2010

Sinceritat

Avui m'he plantejat si la sinceritat és intrínsecament bona. Si qualcú ens demana l'opinió i sabem que la nostra resposta els pot ferir, hem de dir la veritat o hem de recórrer a una mentida pietosa. Puc presumir, dins uns límits, és clar, de no ser gaire mentidera, i abans de dir una mentida m'estim més callar. Però la veritat també pot ferir i de vegades és innecessària, no se'ns ha demanat la nostra opinió i sinó l'haguéssim donada no hagués passat res, però ara que ja ho hem fet, hem errat. Més valdria haver callat. Ens hem ficat on no ens demanaven. I ara ens sap greu, però ja està fet. És bo ser sempre sincer? Tenc dubtes, la veritat és pot girar contra nosaltres.