martes, 1 de marzo de 2011

Massa felicitat





Massa felicitat
Alice Munro
314 pàgines
Traducció de Dolors Udina

Regal de Nadal a petició meva, empesa per la lectura de ressenyes i critiques positives. La veritat és que és un llibre molt bo. Sembla una forma simple de definir-lo, però és tal qual, bo. Hi trobam deu contes, casi tots protagonitzats per dones. El llibre s’inicia amb el relat titulat "Dimensions", on una mare tracta de superar l’assassinat dels seus tres fills per la seva parella. Amb aquest començament de llibre tan impactant i sacsejador, una pensa que tot el que vendrà darrera no pot mantenir el nivell. I si bé és cert que els altres relats no són tan obertament esquinçadors, sí que es pot dir que són més subtils, però no per això menys interessants i atraients, com pot ser-ho l'anomenat "Joc de nenes", sobre la relació de dues nenes amb una disminuïda psìquica o el que dóna títol al llibre sobre la matemàtica Sofia Kovalevski, professora universitària en un món d'homes. Alice Munro té la capacitat d’aconseguir que el lector es submergeixi totalment en la historia, i al manco en el meu cas, s’oblidi de que es tracta d’un relat i no d’una novel•la, i malgrat això, no vaig tenir la sensació en cap moment de necessitar allargar les històries. Tenen la mida justa.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Pel que dius, segur que és molt bo però em sembla colpidor pels dos exemples que menciones.

Crec que és un llibre per atacar en un moment en el qual no estiguis especialment sensible.

Sembla un llibre dur.

caterina dijo...

No sé si ara mateix estic preparada per llegir un llibre d'aquestes característiques pel que dius que tracta. De totes formes fa temps que sent curiositat per aquesta escriptora :)

Susana dijo...

Yo también lo recibí de regalo de Reyes, a petición mía, y me ha encantado. Sí es cierto que algunos relatos son duros, pero los sentimientos se muestran de manera muy, muy sutil, como si en realidad no pasara nada. Ha sido todo un descubrimiento, Alice Munro, con su universo femenino. Te recomiendo seguir con "Secretos a voces", relatos en la misma linea. A mi me atrapó el primero, una curiosa historia de una bibliotecaria y un soldado que va a la guerra. Extraordinaria cuentista. Veo que te has atrevido al fina con Llop y su ciudad sumergida! Espero noticias