miércoles, 7 de diciembre de 2011

Els prodigis de la vida

Stefan Zweig
122 pàgines
Traducció de Ramon Monton

Com als altres llibres de Zweig comentats en aquest blog, en aquest novel·la destaca la capacitat de l’austríac per a plasmar els sentiments amb delicadeza i de forma planera, que facilita la comprensió. La historia ens conta com un pintor ha de representar una Mare de Déu en infant en un quadre per a l’església i com la model una jove innocent s’acaba obsessionant amb el tema de la maternitat. Sembla senzill, i ho és, però està escrit de tal forma que pens que fins i tot els que no han experimentat la maternitat/paternitat poden entendre els sentiments de l’al·lota, i per suposat imaginar la imatge del quadre gràcies a les subtils descripcions.

3 comentarios:

Xicarandana dijo...

Vaig llegir-lo i sí, puc dir que em va agradar, però em va deixar una gran tristesa.

trt2009 dijo...

Pel que has escrit, he trobat l'argument força interessant.

Desconec però si l'autor se n'ha sortit en el transcurs de la història en allò de mantenir l'interès del lector.

s de simón dijo...

El secret d'un bon llibre no sol ser una bona història, sinó un bon narrador/a...Potser és el cas.
G.