Moon River
Vicenç Villatoro
192 págines
En tornar un llibre a la biblioteca tenien aquesta novel·la als prestatges de recomanants i després de llegir-ne la contraportada vaig decidir fer un prèstec.
Moon river és el títol d'una cançó, la cançó preferida dels dos protagonistes de la història. Un home i una dona que es troben per atzar als passadissos d'un hospital. Ell fa temps esperant els resultats d'unes proves que li han fet a urgències, ella espera per fer-se una prova diagnòstica per saber si té o no càncer.
Pot existir l'atracció i la connexió només amb unes hores de conversa? Pot algú voler donar la seva vida per una desconeguda per amor?
Una novel·la instimista i serena, plena de reflexions i converses sobre la vida i la mort, les pors i les esperances, però sense sensibleries.
6 comentarios:
A mi em va agradar molt. Sobretot per no caure en el sentimentalisme ni ser dramàtica, en canvi, és molt sensible i està ben narrada.
Quadern de mots, tota la raó, no és una novel·la per plorar, sinó narrada des de la reflexió i la serenitat.
No és per plorar? Així m'has convençut. No l'he arribada a comprar, i mira que he estat temptada a fer-ho uns quants pics, per por a que fos massa depriment...
Caterina, no, no és per plorar i està molt ben escrit. Crec que et pot agradar.
No he llegit cap novel·la d'aquest autor, que només l'eh seguit i segueixo mitjançant el que escriu a la premsa.
Crec que si que hi pot sorgir autèntica atracció en només unes hores de conversa.
Tomàs, jo tampoc havia llegit res d'aquest autor, però té una sensibilitat especial, al manco en aquesta novel·la.
Publicar un comentario