Patrick Dennis
352 pàgines
Traducció de Dolors Udina
El motiu que em va
impulsar a comprar i llegir el llibre va ser la bona estona i els somriures que
em va proporcionar la primer part La tieta Mame . Per desgracia, aquesta segona part m’ha decebut i avorrit.
Aquí el nin
protagonista ja ha crescut i és un jove que veu totes les extravagàncies de la
seva tia com les veu el lector, però no fa res per aturar-les, tal volta perquè
la tieta Mame no és pot aturar. La tia i el nebot viatgen per Europa, Àfrica i
Àsia i es van repetint episodis absurds
en els que la Mame hi participa intentant integrar-se en la realitat
dels ambients que l’envolten, inclús amb major interès que els mateixos habitants dels llocs que visita.
L’autor no se
censura al criticar el comunisme soviètic, la suposada elit americana a les
colònies europees, els filonazis o els costums britànics.
Malgrat tot, m’ha
costat acabar-lo, perquè les meves expectatives pel llistó deixat per la
primera part no s’han vist satisfetes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario