Delphine de Vigan
160 pàgines
Traducció de Jordi Martín Lloret
El títol i la sinopsis d'aquest llibre em van dur a engany. Sí, potser mirant cap el sentit de la novel·la, la gratitud hi tengui un lloc, però si ens limitam a la història, ens trobam a una dona gran que ha d'ingressar a una residència, entre d'altres coses, perquè perd progressivament la capacitat de parla. Així coneixem les seves relacions amb una veïnada i el logopeda que la tracta.
Per mi més que sobre la gratitud, va sobre la vellesa i totes les pèrdues que implica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario