lunes, 4 de enero de 2010

Sobre la lectura


Llibre breu, de fet fou pensat com a prefaci per a un altre llibre. Me'l vaig trobar tafanejant entre els prestages d'una llibreria la setmana passada. No havia llegit mai res de Proust. Se m'ha fet difícil entrar-hi. Moltes referències a autors clàssics i romàntics, molts per a mi desconeguts. Llenguatge preciosista. Proust considera la lectura un plaer, la més noble de les distraccions, però no com a substituta de la realitat, sinó com un mitjà per arribar-hi, una forma de treballar la saviesa, una manera d'estimular les nostres ganes de conèixer. Hi estic d'acord.

4 comentarios:

Glòria Font dijo...

La lectura i l'escriptura poden ajudar-nos molt; sempre haurien de tenir un lloc a la nostra vida.

Una abraçada.

Anónimo dijo...

com diu na Maria (qui dimonis deu ser... algun raro de sa red... en fi) sempre hauriem de tenir un llibre a la nostra vida... com ara el recull del 2009 del BOIB...

nuca pirruca

Susana dijo...

Lo que más me ha gustado es cuando cuenta la evocación que el recuerdo de algunas lecturas hacen de la propia realidad, sobre todo las lecturas infantiles. He cerrado los ojos y he recordado también mis primeras lecturas y todo lo que las rodeaba. Por cierto ¿de qué libros o libros tienes el recuerdo más antiguo, por dónde empezaste?

Aineta dijo...

El primer recuerdo que tengo es un libro infantil con la ilustraciones de animales sin apenas texto, de los de cartón, en el que salía una ballena que ocupaba dos páginas, me encantaba.
Después una vez que estuve enferma mi madre me compró en la papelería dos libros que eran dos recopilatorios de cuentos, no recuerdo apenas nada, sólo que me los leí sin parar y que tenían las tapas verdes.