miércoles, 27 de octubre de 2010

Traición

Depositar toda tu confianza en alguien, y que esa persona la traicione, por cobardía, por inmadurez, qué más da. Lo importante es que algo se rompe, lo más importante en una relación, la confianza. Algo que es sino imposible, si improbable recuperar, porque si te engañan una vez, quién te asegura que no volverán a hacerlo, te vuelves cauta y escéptica, te encierras en ti misma y piensas, nunca más, nunca más, yo sola me basto, no dejaré que vuelvan a hacerme daño, no depositaré mi fe en alguien. Y duele, duele mucho, tanto que no se entiende, por qué, por qué. Pero te hace más fuerte, aprendes a enfrentarte a ello, a estar atenta a las señales, a levantarte. ¿El miedo? No dejar que se vuelvan a acercar y no compartir ese gran tesoro que tenemos.



En algún lugar detrás del arco iris
Cuesta arriba,
Hay una tierra de la que escuché
una vez en un arrullo

En algún lugar detrás del arco iris
Los cielos son azules
Y los sueños que te atreviste a soñar
realmente se vuelven realidad

Algún día desearé una estrella
Y despertaré lejos donde las nubes
estén detrás de mí
Donde los problemas se derritan como gotas de limón
Lejos y por encima de las chimeneas
Ahí es donde me encontrarás

En algún lugar detrás del arco iris
Azulejos vuelan
Aves vuelan a través del arco iris
Por qué entonces oh ¿por qué no puedo yo?

Si pequeñas aves azules vuelan felices
A través del arco iris
Por qué, oh ¿por qué no puedo yo?

3 comentarios:

Illa incognita dijo...

Sota l'arc de Sant Martí sempre hi haurà gent com tu, Aineta. Ja domés per això val la pena aixecar-se cada dia.

Gràcies, amiga.

Aineta dijo...

Xicarandana: Una aferrada!

caterina dijo...

A mi també m'han fet molt mal en aquest aspecte i sé com te sents, més si és una cosa recent. Amb el temps acabes trobant més gent i tot que les experiències t'ensenyen i aprens a no tirar-te de cap, segons qui coneixes (jo almenys ho pens), la persona nova no és l'anterior i per tant no és just privar-lo de tot el que li pots oferir. Sempre alerta, clar, però val la pena intentar-ho. Temps al temps, ja veuràs i amb aquesta persona mai se sap. Hi ha gent que queda enrere i altra que l'acabes recuperant. La vida és una caixa de sorpreses :)