jueves, 8 de septiembre de 2011

El hundimiento del Titánic

La historia del hundimiento del Titánic dice que mientras el barco se hundía la orquesta seguía tocando. Pues esta es la sensación que yo tengo día tras día, al leer la prensa o escuchar la radio, o simplemente al hablar con la gente que me rodea, de que esto se hunde y no hacemos más que tocar y tocar. El sistema socioeconómico está agotado, no funciona y no hacemos más que poner parche tras parche a la desesperada, que lo único que provocan es un empeoramiento de la situación de los más desfavorecidos (grupo que por otra parte aumenta sin cesar). ¿Nadie con responsabilidad o cargo público tiene el valor de salir y decir en voz alta y clara que esto se hunde y que no saben qué hacer para evitarlo? ¿Para qué intentar salvar un cadáver? Por favor, dejen ya de intentar esconder el boquete en el casco del barco y busquemos salvavidas para todos que nos permitan llegar a tierra y comenzar de nuevo.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Avui no ens parles d’un llibre!!!

Fa uns dies el president Mas va dir que el 2013 havia de ser l’any de l’inici de la recuperació, sinó “petava tot abans”.

Ahir vaig sentir dir a Felipe González que la situació a Europa és crítica.

Avui he sentit que Obama havia dit que portem compte perquè darrera de Grècia podia anar Espanya i Itàlia.

Els Mercats no donaran treva. Ells seguiran fent negoci tant si les coses van bé, com si no van tant bé.

Tinc dubtes al respecte del tema de Grècia però m’inclino a pensar que el millor és que no surti de la UE. Si finalment se la fa sortir, de que serveix la UE, quin és el missatge de futur i quin és el missatge per a d’altres països que vulguin entrar.

Hi ha qui diu que encara no hi ha consciència col•lectiva de la gravetat de la crisi i que fins que això no sigui així, no hi haurà una solució.