Crim de sang

Crim de sang
Sebatià Alzamora
280 pàgs.

Un munt de bones crítiques em van acostar a la novel·la i ha estat un encert.

Les crítiques la defineixen com una novel·la gòtica, supòs que per els fets sobrenaturals i per l'ambient terrorífic. Però és un ambient de terror provocat per la Guerra Civil al principi d'aquesta. Basada en fets històrics Alzamora ens versiona la mort de religiosos a mans dels grups anarcosindicalistes.

Aconsegueix transmetre la por i l'angoixa que atrapa els personatges davant la incertesa i la mort que els envonten per tot arreu. L'abadessa, la novícia, els germans maristes, el jutge, el metge, el comissari, tots s'enfronten a la realitat com poden, amb el llant, la ciència, la violència, la fe, cercant una via d'escapament de l'horror i la incomprensió.

M'ha agradat molt la figura sempre present de la mare, ja sigui la mare morta, la mare absent o la mare desconeguda.

Respecte als elements sobrenaturals, des del meu punt de vista la història no els necessitava per avançar, si de cas en l'escena final (la gran escena final, molt cinematogràfica) no està de més.