domingo, 15 de septiembre de 2013

Jo confesso



Jo confesso
Jaume Cabré
1008 págines


Confés que la novel·la és densa, confés que és molt interessant, confés que de vegades és embullosa per la quantitat de personatges que hi apareixen i pels recursos narratius d'En Cabré, confés que l'autor té un gran domini de la narració per mesclar en el mateix paràgraf, i de vegades en la mateixa frase, present i passat, biografia i autobiografia, personatges amb personatges, confés que en alguns moments ha estat un poc feixuga la lectura per por de perdre el fil i per la durada de la narració. Confés que la vida de l'Adrià Ardevol, el personatge principal, des de la seva infantesa fins el final, podria ser la de qualsevol, amb esquerdes i mancances, desitjos i interrogants, on no entenem moltes coses al nostre voltant. Confés que l'existència d'un violí com a fil conductor de les històries és molt atraient. Confés que la idea del mal que exposa Cabré és descoratjadora i desgraciadament real, el mal és per tot arreu, mal sense motiu, mal egoista. Possessions, diners, religions, fama, amor, tot conduieix a la mentida. Confés que m'ha agradat. Confiteor. 

5 comentarios:

Anónimo dijo...

confés que m'ha agradat s'entrada.

amen

Tot és una mentida dijo...

Un llibre fantàstic. Una obra mestra. Una bona ressenya.

Quadern de mots dijo...

Malauradament, confesso que encara no l'he pogut acabar, això que tot el que he llegit d'en Cabré m'ha agradat força. :(

Com et diuen des de Tot és una mentida, una bona ressenya, m'agrada com has descrit el llibre.

Aineta dijo...

Anònim i Tot és una mentida, moltes gràcies.
Quadern de mots, a partir de la segona meitat és llegeix molt ràpid, anima't!

caterina dijo...

Esperava amb ganes la teva ressenya i veig que t'ha agradat. No puc dir el mateix personalment. Al principi me tenia enganxada però se me va acabar fent pesada, no sé per què. De Cabré me va agradar molt més "Les veus del Pamano".