Com tocats per un sisè sentit, moltes vegades les nostres primeres impressions són encertades, i em referesc més concretament a l’efecte que produeix en nosaltres la primera trobada amb una persona: no tenc res en comú; sembla interessant, m’agradaria conèixer-la millor; quin espant de persona, segur que no em duré bé amb ella, … Altres vegades el sisè sentit no encerta i la primera impressió que ens havíem format és totalment contrària a les sensacions que ens produirà aquella persona. Però què passa si el sisè sentit no actúa o ho fa a baix rendiment i les senyals que ens envia són dèbils o insuficients? No us ha passat mai? Aquest és el cas que em va succeir fa poc més d’un any. Canvi de lloc de feina, arribada a l’oficina i entre baixes, vacances i cursos només dues persones eren allà per rebre-me. El meu sisè sentit de les primeres impressions em proporcionà poca informació: només que eren dues persones molt serioses i que d’aquí en endavant anar a fer feina seria com entrar en un monestir on regnava el vot de silenci (els que em coneixeu sabeu que el silenci no és el meu fort). Però no sé en quin moment qualque cosa canvià i de sobte es produí un apropament i ja no em vaig trobar en un monestir, sinó entre amics. Encara que amb punts en comú, les nostres trajectòries vitals són molt diferents, no importa, és enriquidor, i potser la nostra coincidència, en l’espai i el temps està a punt de concloure, tampoc importa. Moltes gràcies per les bones estones que em feis passar, goranots.
4 comentarios:
Hi ha persones, que tot i les nostres virtuts, no ens estimaran mai... i d'altres, que tot i els nostres defectes, sempre ens estimaran...
p de pilota
Es vera, alguns ho definirien com amistat.
Hablas de sexto sentido... yo creo que se trata más bien de que estamos llenos de prejuicios. En la medida en que seamos capaces de despojarnos de ellos nos mostraremos más abiertos a los demás, y descubriremos a otras personas, a otros amigos, diferentes o parecidos, pero que sin duda enriquecerán nuestra vida.
Gràcies a tu per els bons moments i per la teva amistat. I és que quan se és bona persona tot ve rodat.
I no et passis, que així com ho has contat, pareixia que havies començat a treballar a sa lloriguera de n'Hannibal Lecter de El Silencio de los Corderos.
Quan encara no hi ha confiança el caràcter mallorquí en general ens fa estar al principi de tot una mica a la defensiva, a veure-les venir. Però ja saps que amb una mica de temps, obrim el nostre cor als nous amics.
Gràcies
Es Gorà núm. 2
Publicar un comentario