Obres el diari i el fins ara dia normal es converteix en un dia estrany i trist. Han mort una persona que coneixies de passada, però no saps ben bé per què ho sents molt, només tens ganes de plorar i et poses en el lloc dels que sobreviuen, dels que realment el coneixien i l'estimaven, i tot és tristor, i no pots deixar de pensar-hi. I penses en els teus i en la crueltat de l'atzar. I no t'ho treus del cap i la mort inunda el teu pensament i el teu temps.
3 comentarios:
Una abraçada, Aineta. És l'únic que se m'acud dir-te...
Laa mort o les males notícies sovint ens gafen a contrapeu. Per més que hi pensem, mai n'estem de preparats. Ànims.
Ja saps una mica el que m'ha passat a mi i me trob amb aquest post teu i ni tan sols sé què dir-te... Una fortíssima abraçada i molts ànims.
Publicar un comentario