Una lectora nada común

Una lectora nada común
Alan Bennet
Traducción de Jaime Zulaika
128 páginas

El azar objetivo vuelve a hacer de las suyas. Una amiga me pasa un artículo sobre libros que tiene a lectores como protagonistas y uno de ellos lo encuentro esa misma semana en uno de los stands de la Feria del Libro.

¿Qué pasaría si la reina de Inglaterra descubriera la afición por la lectura y comenzase a descuidar otras actividades que hasta ahora aceptaba sin problema? ¿Si el interés por la lectura no le hiciese guardar las formas y comenzase a hacer preguntas incómodas? ¿Si todos los que la rodean, incluidos los súbditos, no estuviesen de acuerdo con el nuevo entretenimiento de la soberana e incluso pensasen que se debe a que estaba senil?

Un pequeño divertimento que se lee muy rápido y da que pensar. Si los que ocupan puestos de responsabilidad o poder leyesen algo más tal vez las cosas serían de otra manera. 

14

14
Jean Echenoz
Traducción de Javier Albiñana
104 páginas

A veces coincide que recibes información sobre un mismo tema por diferentes vías. La lectura de esta novela corta ha coincidido con la visualización de la miniserie de la BBC que adapta la tetralogía de Ford Madox Ford Parade’s End (El final del desfile) que tiene lugar durante la Primera Guerra Mundial. Es decir, que en poco tiempo, y coincidiendo con el aniversario del inicio del conflicto he recibido “noticias” de esta guerra.

La novela está ambientada en Francia y el frente de las Ardenas. Pese a su brevedad trata muchos temas: la normalidad interrumpida por la movilización, el reclutamiento, la vida de los soldados en su marcha hacia el frente y en él, la continuidad de la vida de los que quedan en casa, la muerte, los consejos de guerra, la vuelta casa por heridas de guerra. Habría que mencionar aquí el tópico del dolor y el sufrimiento que causa la guerra, que Jean Echenoz incluye con gran naturalidad y sin aspavientos.

La pega que le pongo es el final abrupto, como si de repente hubiesen interrumpido al autor en la escritura y no hubiese podido continuar. Para compensar el inicio, cuando el protagonista se entera de la entrada de Francia en la guerra, es majestuoso. 

Canibalisme als vagons i altres relats breus

Canibalisme als vagons i altres relats breus
Mark Twain
160 pàgines

Traducció de Marta Milian i Ariño

En aquest tipus de llibres on es recullen relats curts, normalment es dóna una desigualtat de nivell entre les diferents històries, però no ha estat així en aquest cas. Vuit narracions sorprenents, originals i amb un toc d’humor. Molt divertida i una mica cruel  El malaurat promès d'Aurèlia sobre unes noces que no se celebren per la mala sort del promès; l’esgarrifadora historia que dóna títol al llibre o l'extraordinària la de La Venus Capitolina, on exposa l’esnobisme en el món de l’art, són alguns dels exemples.

Twain no s’autocensura, tracta els temes amb absoluta llibertat i s’agraeix. No sé quina difusió degueren tenir els relats en el moment de ser escrits, però segur que sorprendrien al lector del segle passat o del XIX igual que a l’actual.

Per cert,  aquesta col·lecció és bilingüe i amb bona edició, les pàgines impars en la llengua original i les pars en català, el que permet anar comparant i aprenent. 

¡Melisande! ¿Qué son los sueños?

¡Melisande! ¿Qué son los sueños?

Hillel Hankin

264 páginas

Traducción de Vanesa Casanova 

Tras haber leído muchas críticas positivas, me autoregalé esta novela el Día del Libro. Había leído que era una historia de amor, pero no fue lo que me esperaba, lo cual no significa que no me gustara.

 La obra me ha sorprendido gratamente. Está narrada en primera persona, por uno de los protagonistas de la historia de amor, pero no se dirige al lector, sino a su pareja, con una finalidad que no desvelaré. Va contando los devenires desde los años de instituto, hasta un final en la mediana edad de los personajes, abierto. Es una historia que podría ser real, cotidiana, con alegrías, traiciones, desengaños, en definitiva los altibajos de cualquier pareja, pero con un amor muy profundo.

Es un libro que se sale de lo convencional, pero una historia bonita y nada azucarada.

Pese a su trayectoria como ensayista, crítico y traductor, esta es la ópera prima en la ficción de Hankin que tenía 73 años cuando se publicó. 

La volta al món amb la tieta Mame

La volta al món amb la tieta Mame

Patrick Dennis

352 pàgines

Traducció de Dolors Udina

El motiu que em va impulsar a comprar i llegir el llibre va ser la bona estona i els somriures que em va proporcionar la primer part La tieta Mame . Per desgracia, aquesta segona part m’ha decebut i avorrit.

Aquí el nin protagonista ja ha crescut i és un jove que veu totes les extravagàncies de la seva tia com les veu el lector, però no fa res per aturar-les, tal volta perquè la tieta Mame no és pot aturar. La tia i el nebot viatgen per Europa, Àfrica i Àsia i es van repetint episodis absurds  en els que la Mame hi participa intentant integrar-se en la realitat dels ambients que l’envolten, inclús amb major interès que els  mateixos habitants dels llocs que visita.

L’autor no se censura al criticar el comunisme soviètic, la suposada elit americana a les colònies europees, els filonazis o els costums britànics.

Malgrat tot, m’ha costat acabar-lo, perquè les meves expectatives pel llistó deixat per la primera part no s’han vist satisfetes. 

Sant Jordi 2014

Vist a Lecturimatges

Il·lustració de Monica Barengo

A gaudir!

La trama matrimonial

La trama matrimonial

Jeffrey Eugenides

512 pàgines

Traducció d'Emili Olcina

Darrers dies d'universitat, Madeleine enamorada de Leonard i estimada per Mitchell, plena de dubtes sobre el seu futur, i amb certa pressió per part de la seva família. En Leonard és maníac depressiu i en Mitchell cerca explicacions en les diferents religions viatjant per Europa i arribant a la Índia.  

Els personatges són una mica freds, a mi m'ha costat empatitzar amb na Madeleine i no acab d'entendre el seu enamorament d'En Leonard, ja ho diuen que l'amor és ceg. 

I vas llegint a l'espera que les coses s'aclareixin una mica, perquè les relacions dins d'aquest triangle i dels personatges amb ells mateixos són confuses i no semblen avançar, però al final ho fan, prenen un camí, tots tres veuen no cap on aniran, però sí cap on no aniran. 

L'única objecció per mi, ja que sembla que a altres lectors els ha entusiasmat, és que has d'acceptar els personatges tal i com són, sense qüestionar-los. 

Vaig acostar-me a la novel·la per una entrada molt entusiasta a L'Espolsada llibres, a mi no m'ha desagradat, però no la recomanaria tan encoratjadorament. M'han parlat molt be de Middlesex, hauré de veure si m'agrada una mica més.