Ricard II

La notícia de la representació de Ricard II a Palma el mes de setembre em dugué a l’adquisició del text. I vaig trobar una molt bona edició de la Biblioteca Pompeu Fabra i Destino, amb traducció de Salvador Oliva. És un “llibret” fantàstic i en aquest cas no es tracta només del contingut sinó també del continent: uns 15 centímetres de llarg, de tapa dura i folrat amb tela i a més també conté els textos d’Enric IV i Enric V . El contingut és potent, dens, amb força, intrigues i traïcions a l’Anglaterra del segle XIV. Recomanable pels que els agradi Shakespeare i la Història. Esper amb delit gaudir de l’obra a l’escenari. Una petita mostra de les paraules del rei:
No sé dir sí ni no perquè ja no sóc res.
Més val no dir que no, si us la cedeixo.
Ara fixeu-vos en el meu despullament.
Em trec del cap aquest pes opressor
I, de la mà, aquest ceptre tan incòmode
i , del meu plor renta la meva unció sagrada,
les meves mans us donen la corona,
la meva boca abjura el meu càrrec sagrat,
el meu alè deslliga els juraments de lleialtat;
de fast i majestat, em quedo despullat;
mansions, rendes i guanys, tot ho cedeixo;
actes, decrets i estàtues, tot quedat revocat.
Que Déu perdoni els juraments que no se’m guarden
I que conservi intactes els que us fan a vós!
Com que ja no tinc res, feu que no res em deixi trist.
I que conservi intactes els que us fan a vós!
Com que ja no tinc res, feu que no res em deixi trist.
I a vós, que ho teniu tot, que tot us plagui.
Viviu molts d’anys assegut al meu tron
I que aviat jo pugui reposar sota terra.
Déu salvi Ec, clama l’exrei Ricard,
Desitjant-vos molts d’anys de dies clars!
Què més em queda?