Bartleby, l'escrivent

Algunes referències al protagonista del llibre, trobades en crítiques i comentaris sobre altres llibres em dugueren a adquirir aquest exemplar. Es veu que Bartleby s’ha convertit en un tipus d’estereotip, de referent de l'home gris sense metes ni esperances. Es una novel·la breu de Herman Melville, també conegut sobretot per Moby Dick. En Bartleby entra a fer feina com a passant al despatx d’un advocat, però poc a poc s’enquista a l’oficina i a la vida del narrador (l’advocat). Un ésser incòmode pels qui el tenen al costat, apenes conversa, no menja, no es coneix res del seu passat, sembla no tenir vida personal, es nega a fer les tarees que se li encomanen, es nega a abandonar l’oficina quan se’l fa fora. Tot sense cap mena de violència, només amb una actitud passiva duita a l’extrem. Imaginau-vos que quan se us demana una cosa, ja sigui respectant les formes o sigui sense educació, us negau sense alterar-vos gens, simplement dient: “Preferiria no fer-ho”. Sigui el que sigui el que se us demani i recurrint a tots els arguments i justificacions possibles. Aquest és en Bartleby. Com solventarieu la situació? La veritat és que a mida que avançava en la lectura, només desitjava acabar-la, la incomoditat dels personatges que envoltaven Baterbly se’m va fer present. Si Melville volia traspasar la realitat de la novel•la a la meva, ho va aconseguir, al manco momentàniament.